CAPíTOL 9
Pregunta 10 de l'enquesta al Govern de la Generalitat, sense resposta fins aquesta edició:
No recaptar més de MIG BILIó de PTA en escurabutxaques, no aplicant el 28% els darrers 10 anys,
Ha RETALLAT diners per Educació, Salut, Pensions, Residències, Dependència, Seguretat, Justícia, Vivenda?
a-Si b-No. c-No sé que contestar.
Hom pensa que la motivació que ha d'esperonar als gestors públics, com ara l'afany per l'interés general, també ha quedat claramente retratada. Fins i tot he referit diferents moments històrics, per a canviar la política de creixement de les quantitats jugades a les apostes, amb la conseqüència més directa, la ludopatia dels usuaris.
Aprofitaré aquest capítol i la pregunta, per tal d'exposar amb més precisió aquesta informació i assenyalar algunes xifres que disposem, tot recordant que l'edició del Libro blanco del Juego (1986) acabà sent una publicació restringida, difícil d'aconseguir.
Vist "l'èmfasi" que fa l'Administració en l'aspecte econòmic, de vegades en la solidaritat i bon servei a la Societat dels impostos recaptats pels Jocs d'apostes, compararem les quantitats jugades a les escurabutxaques B, la taxa de joc que haurien d'haver aportat pagant el 28% general, davant les quantitats aproximades que liquidaren des de 1995, que no superen de promig el 8% de les quantitats jugades. Penseu que el promig no recaptat en no aplicar el 28% a les escurabutxaques B, suposa més de 15 o 20 vegades allò recaptat a les loteries catalanes; Seguint l'afable propaganda que ens entaforen; 15 vegades més residències, 15 vegades més serveis socials, 15 vegades més..., país, si voleu.
L'afectació a la Salut dels usuaris, a les relacions familiars i a l'economia de la llar, és prou important per fer-les conèixer als ciudadans.No és cap caprici. Seguim amb un exercici de millorar la consciència sobre el Joc que representa prop del 40% de totes les quantitats apostades legalment a l'Estat espanyol. Amb més afectació dels usuaris segons la demanda d'atenció, i el més perillós, per l'efecte a molts nivells del funcionament social.
La majoria de fonts d'informació són accesibles per internet, fins aquesta edició; Siguin articles publicats als mitjans de comunicació o directament per Administracions públiques, como la web del Ministerio del Interior.
| QUANTITATS JUGADES SEGONS MINISTERIO INTERIOR |
RECAPTACIÓ SUPOSADA AL 8% |
RECAPTACIÓ AL 28% SENSE EL SUPOSAT"TRACTE DE FAVOR" |
| 1995- 193.611 MILL. PTA (1.163 MILL €) |
15.488 MILL. PTA |
54.211 MILL. PTA |
| 1996- 202.713 MILL. PTA (1.218 MILL €) |
16.217MILL. PTA |
56.759 MILL. PTA |
| 1997- 218.400 MILL. PTA (1.312 MILL €) |
10.036 MILL. PTA* |
61.152 MILL. PTA |
| 1998- 250.760 MILL. PTA (1.507 MILL €) ** |
20.060 MILL. PTA |
70.212 MILL. PTA |
| 1999- 266.483 MILL. PTA (1.601 MILL €) |
21.318 MILL. PTA |
74.615 MILL. PTA |
| 2000- 283.260 MILL. PTA (1.702 MILL €) |
22.660 MILL. PTA |
79.312 MILL. PTA |
| 2001- 282.555 MILL. PTA (1.698 MILL €) |
22.604 MILL. PTA |
79.115 MILL.PTA |
| 2002- 278.902 MILL. PTA (1.676 MILL €) |
22.312 MILL.PTA |
78.092 MILL.PTA |
| 2003- 274.861 MILL. PTA (1.651 MILL €) |
21.988 MILL PTA |
76.961 MILL. PTA |
| 2004- 274.328 MILL. PTA (1.648 MILL €) |
21.946 MILL PTA |
76.811 MILL. PTA |
| 2005- 285.278 MILL. PTA (1.714 MILL €) |
22.822 MILL. PTA |
79.877 MILL. PTA |
| 2006- 287.109 MILL. PTA (1.725 MILL €) |
24.472 MILL.PTA* |
80.390 MILL.PTA |
| 2007- 325.236 MILL. PTA (1.954 MILL €) |
28.114 MILL.PTA*** |
91.066 MILL. PTA |
| 2008- 374.837 MILL. PTA (2.252 MILL €) |
29.986 MILL. PTA |
104.954 MILL. PTA |
*Xifra real, no suposada al 8%, facilitada per l'estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona.
**Segons l'estudi de la Cambra de Comerç de fonts del Ministerio del Interior.
***Xifra real, no suposada al 8%, segons Europa Press 20/08/08.
Amb una visió ràpida de les xifres es pot comprovar com als darrers deu anys, les quantitats no recaptades en escurabutxaques B, podria superar amb escreix el mig bilió de pessetes, només a Catalunya, per no igualar la taxa de joc al 28 % que si han soportat els bingos, per exemple.
Val a dir que les quantitats jugades a Catalunya, generalment, han estat entre el 15 i el 20% del total de l'Estat, i doncs que hi ha ben poques autonomies que superin el promig del 8%, com a taxa de joc sobre les quantitats jugades, ens podem endur una "sorpresa desagradable" si calculem els BILIONS de pessetes que s'han deixat de recaptar a tot l'Estat, mentre es "pidolava" ajuts per a infraestructures a la Unió Europea, o s'afuaven polèmiques amb rèdit polític sobre el finançament de les autonomies, o es restringien serveis i infraestructures al ciutadà perque, determinat Sector privat, no assumís la responsabilitat social i fiscal, mantenint un percentatge de benefici escandalós, estalviant-se una fortuna dels impostos especials que haurien d'haver abonat per l'impacte social de la seva activitat econòmica. A Espanya en conjunt, podrien superar els 3 bilions de PTA, i això són uns quants plans E del Sr. Zapatero, tant necessitat de pujar impostos i baixar sous i pensions...
Especialment corferidor és a Catalunya, amb el dèficit i les dificultats pressupostàries que presenta sovint l'Administració catalana ..., a tall d'exemple; El Departament de Salut i les queixes de serveis saturats, o les queixes dels professionals de la Salut i la "fugida" cap a l'estranger, el dèficit de places hospitalàries, les llistes d'espera en determinades especialitats i operacions; O l'inversió en Serveis Socials, amb dificultats per aplicar la Llei de Dependència, la manca de recolzament a les pensions de viduetat, dèficit de places a les residències geriàtriques... Els colosals problemes del Departament d'Educació, amb dèficit de places a guarderies públiques i primària, amb dependència de centres concertats per a respondre a la demanda general, la manca d'equipaments manifesta per l'ús de barracons,…O el mateix Departament d'Interior, reclamant l'ajut de la Guardia Civil a les zones rurals pels estralls de bandes de malfactors de l'Est, les queixes en la dotació dels bombers pel foc d'Horta de Sant Joan, potser mancances en la dotació per a inspeccionar els milers d'escurabutxaques escampades per milers de bars i restaurants…
Després de dècades de "Democràcia", ha arribat el reconeixement de l'Estat de com d'injusta ha estat la balança fiscal amb Catalunya, reconeixement que no sembla que hagi de canviar gaire les coses, doncs que fora de projectes puntuals, la manca d'inversions i plaços d'execució en infraestructures manté un tarannà versemblant, per a vergonya de tothom. Tant se val si es podien rebre fons europeus per a dur-les a terme, la planificació i els ajornaments incongruents, la misèria de kilòmetres d'autovia realment executats per habitant i any, o de kilòmetres de xarxa ferroviària invertits per habitant, del manteniment d'una xarxa elèctrica absurdament vulnerable després de la donació de dos bilions de PTA del govern Aznar per a millorar-la, la manca de dessalinitzadores que posà en perill l'abastiment d'aigua de boca per a mil.lions de ciutadans de l'àrea Metropolitana de Barcelona, són alguns casos prou flagrants de vergonya col.lectiva, com per obrir bé els ulls i no acceptar les propostes provocatives que semblen provar la capacitat de resposta dels ciutadans;
Que hi ha aspectes de la Sanitat pública que s'han de pagar a banda, que cal pujar els impostos, reformar el sistema de pensions, flexibilitzar més el mercat de treball, abaratir l'acomiat, que cal pagar per sortir de Barcelona per les vies principals i ràpides, excepte per la N-2 en direcció a Madrid (En direcció a França no existeix N-2, doncs s'ha convertit a un paseig de rotondes els primers 70 kilòmetres, sense lliberar l'autopista de pagament més antiga de l'Estat paral.lela a aquesta "N-2" a la comarca del Maresme), anuncis per pujar un 77% el rebut de l'aigua, ja desproporcionat comparat amb zones rurals de comunitats amb sequera històrica, que qualsevol incidència paralitzi decenes o centenars de milers de ciutadans com si això fós acceptable, sigui a la xarxa elèctrica, ferroviària o de carreteres, per obres, accidents o condicions atmosfèriques…Fins i tot sembla una provocació que, l'ineficàcia manifesta en aquests aspectes, es concreti en una fiscalitat ridícula o inexistent per a la majoria d'apostes, amb alta incidència social, davant la pressió fiscal als treballadors.
La política de control i desenvolupament de les apostes a escurabutxaques B dels bars, vista l'afectació al cinturó metropolità de Barcelona, sembla perseguir l'efecte contrari a l'integració dels ciutadans, que tan necessària era segons els diferents governants de la Catalunya post-franquista. Més encertat és que, el foment de la ludopatia, ha afegit aillament, anòmia social, desestructuració familiar i poques possibilitats de cohesió real.
Ara bé, si a algú li sembla que una aportació fiscal de les escurabutxaques, proporcional a la seva incidència social a Espanya, no hauria repercutit en benefici de l'interés general, en l'augment de partides pressupostàries dels departaments necessitats, no diguem en moderar l'efecte de convertir als usuaris en jugadors amb risc de patir ludopatia (Recordem el 76,35% extrapol.lat de l'estudi de Basart, M. Beltrán, S. i Bosch, I. (2009)), pot rellegir les xifres que hem exposat en aquest capítol mateix.
Personalment no crec que els ciutadans puguin acceptar la negligència fiscal de BILIONS de PTA no recaptats, quan se'ls satura de fiscalitat, a nivell estatal, autonòmic i municipal. De fet, sembla que és una mala convergència amb Europa, doncs si el model es fonamenta en oferir serveis amb els impostos recaptats, les aportacions fiscals del Sector no permetrien convergir amb Europa, no només per la manca de proporcionalitat impositiva i social, també per l'afectació a nivell Executiu i Legislatiu com a pilars del poder democràtic.
Si mai convergíssim en matèria fiscal i protecció de la Salut ciutadana, caldria també convergir en l'expressió més manifesta d'afectació, doncs que les diferències amb Europa són massa importants. Tant se val que parlem de quantitats jugades per habitant (Per càpita), de característiques de la demanda d'atenció o de l'afectació entre els usuaris i la ciutadania, per a cada tipus de joc. és ben difícil d'aconseguir algunes xifres, tot i que algunes que ens han arribat són ben il.lustratives:
Espanya quedava en segon lloc al 2003, pels ingressos bruts del sector privat del Joc a la Unió Europea, només darrera del Regne Unit i passant la ma per la cara a països com; Alemanya, França o Itàlia, alguns dels quals gairebé ens doblen en població.
La situació de les escurabutxaques a Espanya és tan escandalosa, que si l'ingrés brut als casinos tingués el volum que es mou al Regne Unit, haguera estat la reina indiscutible del joc privat a Europa, segons les xifres que l'estudi del 2008 de la Cambra de Comerç de Barcelona citava de l' "Study of Gambling services in the internacional market of the European Union, 2006" fet justament des de la Comissió Europea.
Catalunya, si es considerés com un Estat més de l'Unió Europea, seria la vuitena potència, a la alçària de països com Itàlia, Portugal, Finlàndia o Suècia, tot i els diferencials de població, en l'ingrés brut del sector privat d'aquell any 2003.
Al mateix estudi citat, de la Cambra de Comerç de Barcelona, es presentava un ranking de despesa per habitants majors de edat, en el total del joc privat, això és la despesa per càpita:
Catalunya ocupava el quart lloc, darrera Luxemburg, Finlàndia i Eslovènia, duplicant la despesa de França, Alemanya i gairebé de Suècia. Deixava enrera la despesa tradicional al Regne Unit amb un 23,86% més per ciutadà, superava fins i tot l'ultraliberalisme dels Països Baixos, que quedaven just darrera dels promigs de Catalunya i Espanya. La ferotgia de les escurabutxaques B en generar ingrés brut al sector privat, fora dels casinos, a Espanya (69%) i Catalunya (67,1%) es tan agosarada, que ridiculitzava el percentatge d'ingrés brut al sector privat dels EEUU (8%), segons el mateix estudi de la Cambra i les dades de la Memoria del Ministerio, del 2003.
Parlant concretament d'escurabutxaques B, Espanya liderava al 2003 l'ingrés brut total, per davant d'Alemanya i Regne Unit, seguida de Finlàndia, Països Baixos i Catalunya. és a dir, Catalunya era la sisena sense parlar de proporcions de població.
Atesa la perillositat referida, si el lector aconsegueix estudis metodològicament ben plantejats sobre els nivells d'afectació per Ludopatia a Europa, pot contrastar els resultats amb la següent hipòtesi;
Hi haurà una relació directa amb el "ranking" de països que encapçalaven la despesa proporcional per habitant en el joc privat, els quals també ocupaven primeres posicions d'ingressos bruts en escurabutxaques de tipus B.
Un exemple de la desinformació general, inclòs el nivell periodístic, el trobem a finals del 2009. Alguns mitjans de comunicació, incidiren en com d'afectada (Crec que el terme fou histèria) devia estar la població italiana pel sorteig d'una loto de 130 mil.lions de Euros en premis. Suposo que no varen consultar les xifres de joc italianes de cada any, ni el nombre d'habitants (No és cap retret, doncs desconec si són difícils d'aconseguir).
Segons les dades recollides al 2003 i entenent que els darrers 4 anys amb xifres a Catalunya només s'ha fet que augmentar les quantitats jugades, els catalans podien estar jugant en joc privat, proporcionalment i majoritàriament gràcies a les escurabutxaques B dels bars, 7 vegades més que els "histèrics" jugadors italians.
Els catalans però, ho fem en silenci, amb un "joc responsable" presidit pel "seny" dels seus interessats governants i la sospitosa permissivitat amb les escurabutxaques B.
Fixeu-vos que l'estudi de la Comissió Europea era del 2006, amb xifres del 2003, però ni la Unió Europea, ni l'Estat espanyol, ni el Govern de Catalunya, i jo sospito que ni l'Ajuntament de Barcelona, obligats per ses Lleis a protegir als ciutadans, no es preocuparen d'informar als mitjans de comunicació ni a l'opinió pública.
Tampoc sembla que s'hagin près mesures per aturar l'ofensiva que, des de fa anys, sectors del joc privat llençaven als mitjans de comunicació, fós per promoure el pòquer o apostes esportives per internet sense fiscalitzar, o per no haver de rectificar la distribució massiva i condicions d'explotació de les escurabutxaques B a l'Estat espanyol.
Avui, a Europa no li queda alternativa, o s'accelera la construcció social i el funcionament civilitzat o se li passarà l'arròs per a infantar models de moralitat, d'eficàcia distributiva, de responsabilitat i democràcia, en definitiva d'una Societat fonamentada en el Dret. Fer prevaldre mecanismes socials que recolzin la Llei del més fort, del més ric, del més influent, no ens menen cap a la Justícia Social, ni al Progrés Humà.
