INTRODUCCIÓN (INTRODUCCIÓ)- 7 Páginas
CONCLUSIONES (CONCLUSIONS)- 2 Páginas
RESUM
Aquest estudi enregistrà, mitjançant un treball de camp, alguns comportaments i característiques
visibles d'usuàries i usuaris d'escurabutxaques, en 106 bars i restaurants del Vallès Occidental, l'any 2008.
La finalitat primordial era conèixer la proporció real de dones usuàries d'escurabutxaques vers la
proporció d'homes, alhora que valoravem la presència dels comportaments manifestos, propis de
ludòpates, entre aquestes usuàries i usuaris, constituint les Variables Indicatives de joc
patològic o Ludopatia (VIL), donada la relació d'implicació suficient d'aquests comportaments
amb els ítems descrits a la darrera versió publicada del manual de trastorns mentals DSM-IV-TR
(2002), en el seu criteri A, referit a joc patològic, o amb descriptors de conducta patològica que
han validat diferents autors, com Ana Fernández-Alba.
Aquelles usuàries i usuaris amb un nombre suficient de comportaments davant les escurabutxaques de bars
i restaurants, que s'inclouen dins les variables anomenades VIL, ens indiquen el percentatge, segons la
nostra mostra, de jugadors amb probable ludopatia (JPL), a les escurabutxaques dels bars i restaurants del
Vallès Occidental.
El perfil i els comportaments descriptors d'aquests usuaris d'escurabutxaques als bars i restaurants del Vallès
Occidental, podria ser extensiu a altres comarques de l'àrea metropolitana de Barcelona, fins i tot, a altres
àrees metropolitanes de l'Estat espanyol, doncs que les condicions d'explotació de les escurabutxaques als bars
i restaurants són versemblants, com ho són l'àmbit econòmic i la cultura de consum dels ciutadans.
Considerem que els percentatges d'usuaris identificats com a jugadors amb probable ludopatia (JPL) i aquells
qui es troben en situació de risc (JAC), doncs que és palès que tenen afectat el control envers el seu
comportament en el joc, permet plantejar un coeficient d'afectació i perillositat (CAP) segons el volum
d'usuaris, per a cada joc d'apostes. Aquest coeficient, CAP, pot ésser de gran utilitat per orientar canvis
legislatius amb la finalitat de protegir el dret a la salut dels ciutadans, tant a nivell individual
com familiar. Fins i tot, permet comparar diferents addiccions.
Els efectes observats per la distribució d'escurabutxaques als bars i restaurants, a Catalunya i España, han fet
especialment necessària aquesta iniciativa. Recordem dues dades escandaloses que relacionen l'ús d'escurabutxaques
amb la patologia en els darrers vint anys:
1-Aproximadament, el 40 % de tot el diner jugat en apostes legals, públiques i privades, ha estat en escurabutxaques,
segons les memòries o informes del Ministeri de l'Interior de l'Estat espanyol.
2-El motiu de la demanda d'atenció per ludopatia ha estat, entre un 75 i un 84%, causada per les escurabutxaques,
segons Báez, Echeburúa i Fernández-Montalvo(1994), o Becoña, Labrador, Echeburúa, Ochoa
i Vallejo (1995) recollides a Fernández-Alba, A i Labrador, F.J. (2002).
Val a dir que, si extrapolessim el perfil obtingut en aquest estudi pilot del Vallès Occidental, la major part
dels més de 2 bilions de pessetes jugats a les escurabutxaques l'any 2007 a España, es derivaria de l'elevat
percentatge de jugadors amb probable ludopatia o amb afectació en el control, un 76,35%, dels usuaris
d'escurabutxaques dels bars i restaurants, això és, de l'ús malaltís de les escurabutxaques,
per la majoria dels usuaris.
