INVESTIGACIÓN EN EL VALLÈS OCCIDENTAL (2008-2009)

CONCLUSIONS

Deixant de banda la construcció dels intervals de confiança, i tot esperant acabar l´estudi a Catalunya per aconseguir els resultats definitius que resolguin les dificultats metodòlogiques esmentades a l´apartat de "Discussió", així com augmentar la representativitat i proporcionalitat de les dades, les conclusions que podem treure del nostre estudi pilot respecte a l´ús de les escurabutxaques en els bars i restaurants del Vallès Occidental al 2008 , són les següents

Les dones representen una minoria dels usuaris esmentats, només un 10,38% dels usuaris d´escurabutxaques en els bars i restaurants del Vallès Occidental.

El perfil del comportament que poden tenir com a grup d´usuàries d´escurabutxaques als bars i restaurants del Vallès Occidental al 2008, segons les dades recollides i comparades amb la mostra general, es detalla amb les següents conclusions: La majoria de dones usuàries aparenta una edat per sobre dels 25 anys, en un 81,81% dels casos, davant del 85,84% de la mostra general. Les dones juguen proporcionalment una estona semblant al promig de temps de la mostra general (13,09 minuts davant de 14,64), però el promig de despesa per episodi de joc de 30'67 €, queda força per sota dels 45,18 € dels usuaris de la mostra general. Les dones amb aparença per sota dels 25 anys, mantenen una despesa mitjana observada més petita, per episodi de joc, davant els homes amb la mateixa aparença d´edat. Hi ha menys dones, el 27,27% d´usuàries, que juguin premis majors de 20 €, davant del 34,90% de la mostra general, però les dones juguen més els premis que els homes, quan més temps estiguin jugant.
La majoria de les dones usuàries, 91%, surten sense diners mostrats, del joc d´escurabutxaques, davant del 87,73% de la mostra general.
La majoria de dones usuàries d´escurabutxaques, un 90,9% no consumeixen begudes alcohòliques, davant del 65,1 % de la mostra general.
Les dones usuàries d´escurabutxaques només fumaven en un 27,27% davant del 55,7% de la mostra general. Les mitjanes de consum de cigarretes també ens indiquen que fumaven més els homes que les dones, 1,16 de promig davant les 0,36 cigarretes per episodi de joc del grup de dones.
La majoria de les dones, 81,81%, feien exploracions, davant del 55,66% de la mostra general, fent més exploracions quants més diners apostaven, com també la majoria, un 81,81% davant del 83,96 % de la mostra general, jugaven soles.
Gairebé la meitat de les dones presentaven algún comportament agressiu, en un 45,45% dels casos davant del 35,85% de la mostra general, però no s’enregistrà cap de verbal, tots foren esquelètics.També, quasi la meitat de les dones, un 45,45% dels casos davant del 55,66% de la mostra general, presentaven algún ritual, tot i que la majoria de dones usuàries, un 91% davant del 93,4 % de la mostra general, només empraren una escurabutxaques. Cap de les dones observades mantingueren complicitat en els episodis de joc, 0% davant del 13,2% de la mostra general, però gairebé la meitat, el 45,45% de les dones usuàries davant del 42,45% de la mostra general, buscaven diners durant l´episodi de joc.
En resum, la majoria de dones usuàries d´escurabutxaques als bars i restaurants del Vallès Occidental al 2008, aparenten més de 25 anys, surten sense diners de l´episodi de joc, no fumen ni beuen alcohol mentre juguen, en canvi si fan exploracions, juguen soles i només a una màquina.
Gairebé la meitat van presentar alguna conducta agressiva i comportaments ritualitzats, com també buscaven diners durant l´episodi de joc, però cap demanà complicitat per a seguir jugant.
Les dones juguen menys diners que els homes, de promig, tot i que els episodis de joc tenen de mitjana una durada semblant.

Els resultats de classificar als usuaris pel nivell de control perdut en el seu comportament de joc, ens ha donat que en el grup de dones la classificació com a Jugadores amb Probable Ludopatia, o usuàries amb comportament manifest de ludopatia (JPL), era del 63,64%, davant del 57,54 % de la mostra general, mentre que el 18,81 % de la mostra general quedava superat pel 27,27% de dones classificades com a Jugadores amb Afectació en el Control (JAC), a l´inrevés d´allò que passava amb les usuàries classificades amb el control més alt o de qui no es pot aclarir el control, les classificades com Jugadores de Control Indefinit de JCI, un 9,09% de les dones davant del 22,64% de la mostra general.

Amb les dades disponibles i els condicionants esmentats, podem concloure que les dones, com a usuàries d´escurabutxaques, presenten més pèrdua de control en comportaments de joc, doncs que el 90,91 % foren classificades com a JPL i JAC, davant del 76,35% de la mostra general.

Alhora aquests percentatges són precisament els Coeficients d´Afectació i Perillositat (CAP): És a dir, els usuaris d´escurabutxaques de bars i restaurants al Vallès Occidental al 2008, perdien el control del seu comportament de joc, fins el punt de considerarlos afectats o en situació de risc de patir ludopatia, pel cap baix, en el 76,35 % del casos de la mostra general.

És a dir, les usuàries d´escurabutxaques de bars i restaurants al Vallès Occidental al 2008, perdien el control del seu comportament de joc, fins el punt de considerar-les afectades o en situació de risc de patir ludopatia, pel cap baix, en el 90,91 % dels casos del grup de dones.

Hi ha algunes conclusions a ressenyar de les dades generals recollides o obtingudes de les nostres observacions, si fós el cas que els nostres resultats fossin estimacions extrapolables a Catalunya i a Espanya:

L´any 2007, quan es van jugar a les escurabutxaques d´Espanya al voltant de 2 BILIONS de pessetes, i sabent que el 75,52% de les quantitats jugades les podrien haver apostat usuaris amb comportament manifest de ludòpata o JPL, pel cap baix, mentre el 19,36 % de les quantitats jugades podrien haver estat apostades pels jugadors amb afectació en el control del comportament en el joc (JAC), pel cap baix. Això ens indicaria que, aproximadament el 94,89 % dels recursos jugats a les escurabutxaques, s´han aconseguit de ciutadans malalts o en situació de risc.

Aproximadament, els JPL, haurien jugat prop de 1,500.000.000.000 de PTA, els JAC al voltant de 400.000.000.000 de PTA., mentre els JCI arribaren només a 100.000.000.000 de PTA.

Si amb aquestes xifres no n´hi hagués prou per refutar la hipòtesis sobre qui fa la gran despesa en escurabutxaques, a Catalunya o Espanya, segons el nostre estudi, el 71,69% dels usuaris d´escurabutxaques als bars i restaurants del Vallès Occidental l´any 2008, jugaven més de 10 € per cada episodi de joc, és a dir, només un 28,31 % dels usuaris no havien estat observats jugant més de 10€ en l´episodi de joc.

Això sense comptar quants, dels identificats com a JAC i JCI, en un segon episodi de joc podien manifestar-se com a JPL, o quants dels usuaris observats jugant menys dels 10€. , tingueren episodis de joc, anterior o posteriors dins el mateix dia, amb més despesa que 10€. Entenem que les hipòtesis de De Miguel, A. (1988) recollit per Ochoa, E. & Labrador, F. J.(1994), "...señala que a las máquinas tragaperras juega un número muy importante de personas con un gasto pequeño...", a l´actualitat i segons les nostres dades, serien contràries a la realitat